Què és l’APS?

– Definició –

Tot i la pluralitat d’experiències d’APS, amb accents i sensibilitats diferents, hi ha un cert grau d’unanimitat en definir-lo com una activitat complexa que integra el servei a la comunitat amb l’aprenentatge de continguts, competències, habilitats o valors. En l’APS es fonen intencionalitat pedagògica i intencionalitat solidària. És una proposta innovadora que parteix d’elements tan coneguts com el servei voluntari a la comunitat i l’adquisició d’aprenentatges.

L’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el 

qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.

L’aprenentatge servei és, doncs, un projecte educatiu amb utilitat social.

La relació circular que s’estableix entre l’aprenentatge i el servei genera una nova realitat que intensifica els efectes de cada un per separat. L’aprenentatge millora el servei a la comunitat, perquè aquest guanya en qualitat, i el servei dóna sentit a l’aprenentatge, perquè allò que s’aprèn es pot transferir a la realitat en forma d’acció.

L'Aprenentatge Servei: bases pedagògiques i idees clau

– àmbits del servei –

Presentem alguns àmbits de treball que permeten el desenvolupament de projectes d’aprenentatge servei. A cada àmbit hi podreu trobar entitats que estan especialitzades en aquella temàtica i que us poden acompanyar en el procés, o fins i tot poden ser receptores de voluntaris.

Acompanyament a l’escolarització

Projectes de suport i acompanyament a l’escolarització i la formació. Coneixement de l’entorn i reforç escolar, classes de català per a nouvinguts, motivació per a l’estudi, classes d’adults…

Participació ciutadana

Projectes per estimular la participació en el barri o l’entorn immediat amb l’objectiu d’afavorir el compromís cívic i la millora de la qualitat de vida dels seus habitants, a través dels mitjans de comunicació, activitats culturals, processos participatius…

Intercanvi generacional

Projectes que pretenen apropar col·lectius de diferents edats amb l’objectiu de facilitar el coneixement mutu i l’intercanvi de coneixements, sabers i habilitats.

 

Medi ambient

Projectes orientats a la cura, conservació i educació mediambiental. Reciclatge de materials, auditories ambientals, neteja i conservació del patrimoni natural i urbà, estalvi energètic, cura de la fauna del territori…

 

Ajuda pròxima a altres persones

Projectes d’ajuda directa a persones que poden necessitar-la: col·lectius en risc d’exclusió, persones immigrades, persones amb discapacitats físiques o psíquiques…

 

Patrimoni cultural

Projectes de conservació i restauració del patrimoni cultural i per la recuperació i difusió de la tradicions culturals.

 

Projectes de solidaritat i cooperació

Projectes per a la sensibilització i defensa dels Drets Humans, causes solidàries i humanitàries d’abast ampli i a nivell internacional.

 

Promoció de la salut

Projectes de prevenció en l’àmbit de la salut, promoció d’estils de vida saludables i acompanyament de persones que pateixen malalties.

 

El Servei Comunitari a Catalunya

L’impuls del servei comunitari per a l’alumnat de secundària obligatòria és una acció del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que vol promoure que els alumnes experimentin i protagonitzin accions de compromís cívic, aprenguin en l’exercici actiu de la ciutadania, i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat.

El Departament d’Ensenyament considera l’aprenentatge servei com la metodologia més adient per dur a terme el Servei comunitari. Es tracta d’una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat. Un projecte en el qual els participants es formen treballant sobre necessitats reals del seu entorn amb

l’objectiu de millorar-lo. L’alumnat alhora que ofereix un servei comunitari, aprèn a ser ciutadà/ana i a desenvolupar el compromís cívic. Són moltes les bones pràctiques d’aprenentatge servei que els centres educatius de Catalunya han anat desenvolupant de manera individual o amb el suport de diferents entitats, administracions locals o programes existents. Cada cop són més els centres educatius que entenen que per aprendre a exercitar la ciutadania de forma responsable i compromesa cal fer-ho des de la reflexió però també des de la pràctica.

Tota la informació aquí.

– Per què fer aprenenatge servei?

Perquè l’aprenentatge servei contribueix a…

Activar la disposició a l’empatia, l’altruisme i la cura.

Formar la identitat dels joves tastant el compromís cívic.

Tractar problemes socials usant la intel·ligència individual i col·lectiva.

Aprendre coneixements i adquirir competències acadèmiques i vitals.

Apropiar-se de valors després de viure’ls i de reflexionar la experiència.

Sentir-se part de la comunitat tot treballant pel bé comú.

Adquirir una visió política crítica i global donant sentit a les accions locals.

Contribuir a teixir una xarxa local d’institucions educatives i entitats socials.

– Què no és APS? –

Definir l’APS suposa també comparar-lo amb altres pedagogies de l’experiència i pràctiques de participació comunitària.

En el gràfic desenvolupat pel SERVICE-LEARNING 2000 CENTER.: Service Learning Quadrants, Palo Alto, C.A. 1996, s’identifiquen els trets característics de diferents tipus de projectes. El model té dues coordenades: el servei i l’aprenentatge. El resultat de la seva combinació són els quatre quadrants que presentem a continuació.

El primer quadrant correspon a activitats d’alt nivell de servei a la comunitat però desconnectades dels aprenentatges dels centres educatius. Com en el cas de moltes activitats de voluntariat, l’èmfasi està en el servei.

El segon quadrant correspon als projectes amb doble èmfasi: un servei de qualitat i un aprenentatge sistematitzat. Aquest és el cas de l’aprenentatge servei. A més, es diferencia d’altres aproximacions per beneficiar tant les

persones que presten el servei -i que a través d’aquest fan un seguit d’aprenentatges- com els seus destinataris.

El tercer quadrant correspon a projectes centrats en l’aprenentatge de continguts curriculars específics, però amb un nivell baix de servei a la comunitat. Algunes recerques i treballs de camp són propostes d’aquest tipus.

El quart quadrant correspon a projectes de baixa qualitat de servei i d’aprenentatges poc sistematitzats, iniciatives esporàdiques i poc intenses en les quals el servei està mal organitzat, sense gaires oportunitats per aprendre o reflexionar.

Per tant, l’APS no és:
– un projecte de voluntariat ben plantejat.
– un projecte de voluntariat feble i poc sistematitzat.
– un treball de camp o les pràctiques d’una assignatura.

– Preguntes freqüents –

És el mateix treball voluntari i APS?

En el treball voluntari la finalitat és el servei a la comunitat. En els projectes d’APS, hi ha dues finalitats que es persegueixen al mateix temps: el servei a la comunitat i l’aprenentatge que aquest servei proporciona a tots els seus participants.

Un exemple… La campanya de recollida de joguines:

Durant molts anys, per Nadal s’organitzava a l’escola, amb les classes de 5è i 6è, una campanya de recollida de joguines en bon estat per a nens i nenes sense recursos econòmics. La campanya i les seves activitats de recollida, classificació i arranjament es feia en bona part fora de l’horari lectiu, havia esdevingut una tradició de l’escola en què també col·laboraven les famílies i tenia molt d’èxit, però les mestres tenien la sensació que no s’aprofitava a fons.
Per això, fa dos anys van decidir donar-li una mica més de volada, vinculant-hi continguts curriculars que es treballaven a l’aula durant la campanya: temes socials com les causes de la pobresa; temes de matemàtiques, com el càlcul del cost de les joguines i la despesa familiar al Nadal; temes de llengua, com el llenguatge publicitari; temes d’expressió plàstica, com el disseny dels cartells, tríptics i etiquetatge.
D’aquesta manera, van continuar fent un servei a la comunitat, però, a més a més, el van enriquir i qualificar amb uns aprenentatges, els quals prenien molt més significat lligats a la campanya.

Què és el servei comunitari?

Arreu del món s’entén per servei comunitari una acció desinteressada orientada al bé comú, inspirada per valors com l’altruisme, la generositat, la ciutadania activa o la justícia social.

Com que aquesta acció resulta realment rellevant per a les societats, molts governs es plantegen que formi part dels seus sistemes educatius.

Bàsicament això ho porten a terme de dues maneres o polítiques d’impuls, que no són incompatibles entre sí:

  1. Promovent el voluntariat.
  2. Promovent l’aprenentatge servei.

En el cas de Catalunya, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya s’ha inclinat per promoure a les aules una política de servei comunitari que es porta a terme amb la metodologia de l’aprenentatge servei, a fi de desenvolupar les competències social i ciutadana de l’alumnat de tercer o quart de l’Educació Secundària Obligatòria.

Per tant, cal diferenciar el que és “servei comunitari” del que és una “política concreta de servei comunitari” que pot variar considerablement d’uns estats a altres.

On puc trobar informació pràctica sobre el servei comunitari?

Sobre el servei comunitari podeu trobar informació sobre tots els aspectes concrets de la seva aplicació a la següent adreça del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
http://xtec.gencat.cat/ca/comunitat/serveicomunitari/pmf/

És l'APS un nou mètode educatiu?

Entenem que l’aprenentatge servei no és pròpiament un mètode, ja que considerem que les seves aportacions no es limiten als aspectes metodològics o procedimentals. L’APS és una metodologia,  però també una filosofia, una manera d’entendre la pedagogia en sentit ampli. I, en tot cas, no considerem que es tracti d’una proposta nova. Les nostres entitats i centres educatius tenen un cert bagatge en aquest sentit. Val a dir que moltes experiències d’APS han nascut de forma intuïtiva i el que cal és prendre’n consciència i sistematitzar-les.

A més a més, l’APS és també una estratègia de desenvolupament comunitari, perquè enforteix el capital social de les comunitats, en reforçar les aliances, compartir valors i generar confiança en la capacitat d’enfrontar-se col·lectivament als reptes i problemes.

Per això l’APS no solament interessa als educadors: interessa també a les entitats socials, als poders públics i a la ciutadania en general.

Quina mena d'aprenentatges es poden assolir?

Coneixements i competències per a la vida que impliquen diferents aspectes de la formació humana. Des de l’educació formal, continguts de fets, procediments i valors referits a l’aplicació de les diferents matèries. Des de l’educació no formal, continguts de fets, procediments i valors referents a l’àmbit de treball de la pròpia entitat.

Prenen com a referència coneguda els 4 pilars de l’educació del Segle XXI de Jacques Delors, els projectes APS permeten treballar:

Aprendre a conèixer:

  • Coneixement de reptes o problemes socials concrets.
  • Coneixement d’associacions i persones compromeses.
  • Visió realista del món en què vivim.

Aprendre a fer:

  • Habilitats en la realització i gestió de projectes.
  • Habilitats i competències específiques del servei que es desenvolupa.
  • Aficions i capacitats personals posades al servei dels altres.

Aprendre a ser:

  • Autonomia personal.
  • Interiorització dels valors humans.
  • Consciència crítica i capacitat de compromís.

Aprendre a conviure:

  • Capacitats per al treball en equip.
  • Actituds prosocials i hàbits de convivència.
  • Habilitats comunicatives.
Quins països han desenvolupat més l'APS?

L’APS compta amb una llarga tradició en altres països. Mèxic i EUA es disputen l’origen del APS que es remunta a començaments del segle XX. A EUA es va cocrear el terme Service-Learning als anys 60 i d’aquesta manera es conegut als paisos anglosaxons.

També a Llatinoamèrica hi ha un desenvolupament considerable, on destaca el treball realitzat a Argentina, anomenat Aprendizaje y Servicio Solidario, que contempla una pràctica obligatòria a Secundària. En aquesta regió l’APS encaixa amb el sentiment de retornar a la societat el que aquesta ha aportat a la persona.

A Europa destaca el compromís d’Holanda, on també hi ha una pràctica APS obligatòria a Secundària. Cada regió incorpora però característiques pròpies del context.

En el cas d’Espanya, existeix des del 2008 la Xarxa Espanyola d’Aprenentatge Servei, la Xarxa ApS de les Universitats i diverses Comunitats Autònomes així com ajuntaments que impulsen polítiques de promoció.

És el mateix pedagogia del projecte i l'APS?

En el cas de la pedagogia del projecte la finalitat és l’aprenentatge de continguts a través de mètodes actius. Mètodes que impliquin als i les alumnes en la tria del tema, la recerca i elaboració de la informació i l’assoliment d’una fita, que pot ser de consum propi pel grup. En els projectes d’APS, la pràctica ha de ser solidària. Per tant, l’APS és pedagogia del projecte, però amb un objectiu clarament solidari.

Un exemple…

Una colla de nois i noies d’una entitat de lleure van decidir formar un grup de teatre i van estrenar la seva obra, assajada durant tot el trimestre, al centre cívic del barri. Era la primera vegada que actuaven en públic i els membres del grup estaven absolutament compromesos i il·lusionats. El dia de l’estrena, la sala era plena de gom a gom amb els seus familiars, amistats i veïnatge. Tanmateix, en el seu projecte no havien pensat gaire en el públic destinatari i el tema de l’obra havia estat triat a partir dels interessos dels nois i noies i de la facilitat del text pel fet de tractar-se d’una primera vegada.
Al final de l’estrena, dues persones grans del públic es van apropar a felicitar els nois i noies i la seva monitora. Es tractava de dos avis que coneixien l’obra de quan eren joves i ara els ha fet molta il·lusió veure-la interpretada per nois i noies que podrien ser els seus néts. Arran d’aquesta conversa espontània, el grup va prendre consciència de la utilitat social que podia tenir el seu projecte, i va decidir convertir el seu futur campament d’estiu en una ruta teatral, visitant residències d’avis i àvies i també colònies infantils on poder realitzar un servei als altres.
Al començament, els nois i noies tenien un bon projecte que els proporcionava excel·lents aprenentatges. Ara li han afegit una dimensió de servei. L’han transformat en una experiència d’aprenentatge servei.

Són complicats els projectes d'APS?

En realitat no tenen per què ser-ho més que qualsevol altre tipus de projecte educatiu dels que duem a terme en els nostres centres. No hem d’oblidar que moltes vegades per introduir l’aprenentatge servei a la nostra dinàmica habitual podem partir de propostes que ja estem realitzant, només cal garantir que els dos elements hi siguin presents i explícits.

Un exemple…

Quan surten d’excursió, els nens i nenes de Cicle Mitjà han pres per costum destinar un petit espai de temps a netejar alguna zona bruta d’escombreries, com ara els voltants d’una font. La mestra sempre ha estimulat aquesta acció com a una pràctica concreta de respecte per la natura i d’hàbits d’ordre i neteja dels infants.
Un bon dia decideix donar un pas més. D’una banda, proposa als nens i nenes aprendre alguna cosa més arran de la recollida d’escombreries: observar quines coses es llencen, si hi ha o no papereres a la zona, si el lloc pertany a algú… D’altra banda, atès que l’indret netejat està dintre d’un parc forestal municipal, proposa també fer fotos de l’abans i el després de la neteja i enviar una carta o informe a l’ajuntament per notificar l’estat en que han trobat la zona i col·laborar a que es posin solucions. No cal dir que aquestes noves accions, que poden vincular-se al programa de l’àrea de ciències socials i de la natura, possibiliten també més aprenentatges!
D’aquesta manera, una activitat educativa habitual s’enriqueix i es transforma, sense gaires complicacions, en un projecte d’aprenentatge servei.

Quina mena de serveis es poden fer?

Els àmbits de servei són múltiples. Poden ser de medi ambient, promoció de la salut, participació ciutadana, patrimoni cultural, intercanvi generacional, ajuda pròxima a altres persones, acompanyament a l’escolarització o projectes de solidaritat i cooperació. L’important però és que el servei respongui a necessitats reals i sentides per la comunitat i que permeti posar en pràctica els aprenentatges realitzats.

Cal tenir en compte que una activitat de sensibilització amb els nois i noies  sobre un problema no és un servei a la comunitat. El servei a la comunitat requereix que els nois i noies facin coses per altres persones.

Molts projectes educatius són excel·lents sense tenir un component de servei a la comunitat. I molts serveis a la comunitat no tenen perquè comportar una intencionalitat d’aprenentatge sistemàtic.

Hi ha un munt d’activitats que són “socials” o que palesen una “obertura de l’escola a l’entorn”, o que comporten que “els nois i noies surtin de l’aula”… però no són aprenentatge servei ni hem de forçar que ho siguin.

Per exemple, no és aprenentatge servei sortir a fer una enquesta al barri per saber l’opinió dels ciutadans sobre el transport públic, les zones verdes, els preus del menjar o qualsevol altra cosa. Està clar que és una activitat motivadora, educativament vàlida i “social”, però per sí sola no comporta servei a la comunitat.

Són projectes només per a adolescents?

No exclusivament. Un dels punts forts d’aquest tipus de projectes és que són flexibles i adaptables a les possibilitats d’acció i necessitats educatives de cada col·lectiu. Per tant, entenem que són activitats que poden dur-se a terme a qualsevol edat, sempre que el projecte s’acomodi a les característiques pròpies de cada realitat.

Per exemple, a Catalunya hi ha projectes que es fan amb persones adultes privades de llibertat en el marc de la formació ocupacional que reben l’últim any de condemna.

I també hi ha molts projectes que es fan a Primària, per exemple campanyes de donació de sang o de recollida d’aliments, plantació d’arbres, activitats amb avis i àvies, apadrinament lector dels nens i nenes dels darrers cursos de Primària amb nens i nenes de Parvulari, etcètera.

Segueix-nos!

Vols rebre el butlletí d'APS?