Definir l’APS suposa també comparar-lo amb altres pedagogies de l’experiència i pràctiques de participació comunitària.
En el gràfic desenvolupat pel SERVICE-LEARNING 2000 CENTER.: Service Learning Quadrants, Palo Alto, C.A. 1996, s’identifiquen els trets característics de diferents tipus de projectes. El model té dues coordenades: el servei i l’aprenentatge. El resultat de la seva combinació són els quatre quadrants que presentem a continuació.
El primer quadrant correspon a activitats d’alt nivell de servei a la comunitat però desconnectades dels aprenentatges dels centres educatius. Com en el cas de moltes activitats de voluntariat, l’èmfasi està en el servei.
El segon quadrant correspon als projectes amb doble èmfasi: un servei de qualitat i un aprenentatge sistematitzat. Aquest és el cas de l’aprenentatge servei. A més, es diferencia d’altres aproximacions per beneficiar tant les persones que presten el servei -i que a través d’aquest fan un seguit d’aprenentatges- com els seus destinataris.
El tercer quadrant correspon a projectes centrats en l’aprenentatge de continguts curriculars específics, però amb un nivell baix de servei a la comunitat. Algunes recerques i treballs de camp són propostes d’aquest tipus.
El quart quadrant correspon a projectes de baixa qualitat de servei i d’aprenentatges poc sistematitzats, iniciatives esporàdiques i poc intenses en les quals el servei està mal organitzat, sense gaires oportunitats per aprendre o reflexionar.
Per tant, l’APS no és:
– un projecte de voluntariat ben plantejat.
– un projecte de voluntariat feble i poc sistematitzat.
– un treball de camp o les pràctiques d’una assignatura.