Preguntes freqüents

És el mateix treball voluntari i APS?

En el treball voluntari la finalitat és el servei a la comunitat. En els projectes d’APS, hi ha dues finalitats que es persegueixen al mateix temps: el servei a la comunitat i l’aprenentatge que aquest servei proporciona a tots els seus participants.

Un exemple… La campanya de recollida de joguines:

Durant molts anys, per Nadal s’organitzava a l’escola, amb les classes de 5è i 6è, una campanya de recollida de joguines en bon estat per a nens i nenes sense recursos econòmics. La campanya i les seves activitats de recollida, classificació i arranjament es feia en bona part fora de l’horari lectiu, havia esdevingut una tradició de l’escola en què també col·laboraven les famílies i tenia molt d’èxit, però les mestres tenien la sensació que no s’aprofitava a fons.
Per això, fa dos anys van decidir donar-li una mica més de volada, vinculant-hi continguts curriculars que es treballaven a l’aula durant la campanya: temes socials com les causes de la pobresa; temes de matemàtiques, com el càlcul del cost de les joguines i la despesa familiar al Nadal; temes de llengua, com el llenguatge publicitari; temes d’expressió plàstica, com el disseny dels cartells, tríptics i etiquetatge.
D’aquesta manera, van continuar fent un servei a la comunitat, però, a més a més, el van enriquir i qualificar amb uns aprenentatges, els quals prenien molt més significat lligats a la campanya.

És el mateix pedagogia del projecte i APS?

En el cas de la pedagogia del projecte la finalitat és l’aprenentatge de continguts a través de mètodes actius. Mètodes que impliquin als i les alumnes en la tria del tema, la recerca i elaboració de la informació i l’assoliment d’una fita, que pot ser de consum propi pel grup. En els projectes d’APS, la pràctica ha de ser solidària. Per tant, l’APS és pedagogia del projecte, però amb un objectiu clarament solidari.

Un exemple…

Una colla de nois i noies d’una entitat de lleure van decidir formar un grup de teatre i van estrenar la seva obra, assajada durant tot el trimestre, al centre cívic del barri. Era la primera vegada que actuaven en públic i els membres del grup estaven absolutament compromesos i il·lusionats. El dia de l’estrena, la sala era plena de gom a gom amb els seus familiars, amistats i veïnatge. Tanmateix, en el seu projecte no havien pensat gaire en el públic destinatari i el tema de l’obra havia estat triat a partir dels interessos dels nois i noies i de la facilitat del text pel fet de tractar-se d’una primera vegada.
Al final de l’estrena, dues persones grans del públic es van apropar a felicitar els nois i noies i la seva monitora. Es tractava de dos avis que coneixien l’obra de quan eren joves i ara els ha fet molta il·lusió veure-la interpretada per nois i noies que podrien ser els seus néts. Arran d’aquesta conversa espontània, el grup va prendre consciència de la utilitat social que podia tenir el seu projecte, i va decidir convertir el seu futur campament d’estiu en una ruta teatral, visitant residències d’avis i àvies i també colònies infantils on poder realitzar un servei als altres.
Al començament, els nois i noies tenien un bon projecte que els proporcionava excel·lents aprenentatges. Ara li han afegit una dimensió de servei. L’han transformat en una experiència d’aprenentatge servei.

És l’aprenentatge servei un nou mètode educatiu?

Entenem que l’aprenentatge servei no és pròpiament un mètode, ja que considerem que les seves aportacions no es limiten als aspectes metodològics o procedimentals. L’APS és un programa però també una filosofia, una manera d’entendre la pedagogia en sentit ampli. I, en tot cas, no considerem que es tracti d’una proposta nova. Les nostres entitats i centres educatius tenen un cert bagatge en aquest sentit. Val a dir que moltes experiències d’APS han nascut de forma intuïtiva i el que cal és prendre’n consciència i sistematitzar-les.

Són complicats els projectes d’aprenentatge servei?

En realitat no tenen per què ser-ho més que qualsevol altre tipus de projecte educatiu dels que duem a terme en els nostres centres. No hem d’oblidar que moltes vegades per introduir l’aprenentatge servei a la nostra dinàmica habitual podem partir de propostes que ja estem realitzant, només cal garantir que els dos elements hi siguin presents i explícits.

Un exemple…

Quan surten d’excursió, els nens i nenes de Cicle Mitjà han pres per costum destinar un petit espai de temps a netejar alguna zona bruta d’escombreries, com ara els voltants d’una font. La mestra sempre ha estimulat aquesta acció com a una pràctica concreta de respecte per la natura i d’hàbits d’ordre i neteja dels infants.
Un bon dia decideix donar un pas més. D’una banda, proposa als nens i nenes aprendre alguna cosa més arran de la recollida d’escombreries: observar quines coses es llencen, si hi ha o no papereres a la zona, si el lloc pertany a algú… D’altra banda, atès que l’indret netejat està dintre d’un parc forestal municipal, proposa també fer fotos de l’abans i el després de la neteja i enviar una carta o informe a l’ajuntament per notificar l’estat en que han trobat la zona i col·laborar a que es posin solucions. No cal dir que aquestes noves accions, que poden vincular-se al programa de l’àrea de ciències socials i de la natura, possibiliten també més aprenentatges!
D’aquesta manera, una activitat educativa habitual s’enriqueix i es transforma, sense gaires complicacions, en un projecte d’aprenentatge servei.

Quina mena d’aprenentatges es poden assolir?

Coneixements i competències per a la vida que impliquen diferents aspectes de la formació humana. Des de l’educació formal, continguts de fets, procediments i valors referits a l’aplicació de les diferents matèries. Des de l’educació no formal, continguts de fets, procediments i valors referents a l’àmbit de treball de la pròpia entitat.

Quina mena de serveis es poden fer?

Els àmbits de servei són múltiples. Poden ser de medi ambient, promoció de la salut, participació ciutadana, patrimoni cultural, intercanvi generacional, ajuda pròxima a altres persones, acompanyament a l’escolarització o projectes de solidaritat i cooperació. L’important però és que el servei respongui a necessitats reals i sentides per la comunitat i que permeti posar en pràctica els aprenentatges realitzats.

Són projectes només per a adolescents?

No exclusivament. Un dels punts forts d’aquest tipus de projectes és que són flexibles i adaptables a les possibilitats d’acció i necessitats educatives de cada col·lectiu. Per tant, entenem que són activitats que poden dur-se a terme a qualsevol edat, sempre que el projecte s’acomodi a les característiques pròpies de cada realitat.

Quins països han desenvolupat més l’APS?

L’APS compta amb una llarga tradició en altres països. En aquest sentit, a Nordamèrica, fonamentalment a EUA, es coneix com Service-Learning. També a Llatinoamèrica, on destaca el treball realitzat a Argentina, anomenat Aprendizaje y Servicio Solidario. Cada regió incorpora però característiques pròpies del context